FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressament. En inform., signe d'un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d'altres com aïllat. caràcter alfanumèric Caràcter que pertany a un joc que comprèn les lletres de l'alfabet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metalls Fondre'ls junts de manera que formin un aliatge. lligar les lletres d'un mot Lligar-les en escriure'l. Fer que (una salsa) adquireixi una certa consistència unint-ne adequadament els ingredients. Mira de lligar bé l'allioli. Incorporar un líquid a una pasta espessa d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Classes elementals, superiors. Conjunt dels estudiants d'una mateixa assignatura que assisteixen en dies i en hores assenyalats a les lliçons corresponents. Les classes de ciències, de lletres. Conjunt d'aquestes lliçons. Fer un professor la classe de nou a deu. Avui no hi ha hagut [...]
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als seus corresponsals certificant que el portador té dret de retirar sobre el seu crèdit fins a una certa quantitat. carta partida Carta amb dues expedicions fetes sobre el mateix full, traçant entremig abans de separar-les les lletres a b c, o qualsevol dibuix a fi d'evitar les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tipus de lletra d'impremta. En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres que tenen traços ascendents o descendents respectivament, més una part de blanc, que evita la superposició entre dues línies consecutives no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bases de les lletres d'una ratlla, fins i tot de cossos diferents. línia de trasllat Línia que indica on continua una informació o on ha començat. línia en blanc Línia sense text utilitzada per a separar les parts d'una capçalera, els paràgrafs o diferents [...]
, han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició es fa d'acord amb les regles generals de la separació sil·làbica. Per exemple:
ERAS-
MUS
IN-
CAVI
o
INCA-
VI
REN-
FE
[...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
